dimecres, 28 de març de 2012

Marató de Barcelona

Segurament, qualsevol persona, estaria molt satisfeta d’acabar una marató, però es clar, quan portes temps i temps preparant-la , pensant en un objectiu , i dia a dia t’aixeques aviat per poder entrenar i estar preparat, no et conformes amb acabar-la, tens el teu propi repte personal i això busques, si el pots assolir, perfecte, però quan no pots, la decepció es molt gran, encara que tothom et digui que el fet de acabar-la ja és un gran èxit.


Personalment l’he acabat, però amb un temps de 3h 37’42’’, com he dit abans molta gent estaria encantada d’acabar la marató amb aquet temps, jo personalment no estic content, volia ser molt mes ambiciós i buscar les 3h 15’ però ja se sap, quant les cames diuen prou, no hi ha res a fer i fins aquí he arribat.


L’ ambient de la sortida era impressionant, Barcelona ja s’ha col·locat entre les 4 millors maratons d’Europa i no trigarà molts anys en pujar més amunt. Just 30 minuts abans de la sortida me’n adono que no porto el xip, collons quina putada, ràpidament surto amb la moto direcció casa, quins nervis, tardo 11 minuts en anar del taller del Rafa a casa, pujar agafar el xip i tornar la taller, impressionant, això sí, només vaig passar un semàfor en verd.


Arribo just per fer-me l’ última foto amb els companys del club i ràpidament al calaix de sortida, un cop allí, l’ última cançó en sonar és el famós “Barcelona” de Montserrat Caballé i Fredy Mercury, és un moment realment molt emocionant, és igual si mires cap al davant o cap al darrera, només veus gent i més gent ansiosa per sentir el tret de sortida i començar a gaudir d’un recorregut espectacular pels carrers de Barcelona. Quan passo per la sortida el rellotge marca ja 1 minut i 30 segons, ràpidament hem quedo sol i hem vaig fent lloc entre la multitud. Els primers Km’s sempre són una mica més ràpits fins que agafes el ritme de cursa, intento agafar un ritme bo per anar sempre per davant del globus de 3h 15’, anar al costat del globus és molt pesat ja que hi ha molta gent i costa molt trobar una bona posició. Vaig sol fins al Km 13, just a l’arribar a Plaça Universitat em trobo amb Aljona, ella també va sola, així que tots dos ens fem contents al poder anar acompanyats. Anem avançan a un ritme de 4’40’’ el Km, i passem la mitja marató amb un temps d’ 1h 37’ 25’’, ens anem animant un a l’altre fins que al Km 24 veiem que s’apropa el globus de les 3h 15’, el deixem passar ja que hi va moltíssima gent i ens quedem uns 200 metres darrera d’ells. Arribem ja a la cruïlla de Rambla Prim amb l’Avinguda Diagonal i ràpidament veiem per primer cop a tots el companys del C.A. Running fent la seva tasca de voluntaris al avituallament, però encara falta pujar i baixar Diagonal per arribar fins a ells. Al Km 27 arriba el primer cop de la cursa, Aljona de sobte es para, que passa?, li pregunto amoïnat, hem diu que té una forta estrebada a la cuixa esquerra, merda, em sap molt greu però jo he de seguir. Ràpidament arribo ja al avituallament, aquest any estava pràcticament al Km 31, hi ha molta gent coneguda i tots animant, amb prou feina puc veure a Mati i a Cinta, moltes gràcies a tots. De moment vaig bé, però qui hem diria a mi ,que dos Km més endavant, concretament al 33, les meves cames van dir prou i ja no vaig podré fer res. Ara, després de dos dies, he de dir que hem va fer molta ràbia, volia córrer mes ràpid però no podia, quina merda, vaig deixa caure una llàgrimes d’ impotència i ràbia, anava veien com el globus de 3h 15’ es perdia al horitzó. Dels últims 9 Km’s no vull escriure res per no recordar-los, tot i així, una cosa tenia ben clara, acabaria la marató. Patin molt i treien les últimes forces de l’últim racó del meu cor, vaig arribar a Plaça Espanya amb 3h 37’ 42’’. No estic content amb al meu temps però que ningú tingué dubtes que el any que be, tornaré a ser a la sortida per assolir els meus objectius.


Felicitats al Pedro per al seu temps i també al Taki, gran entre els grans. Txema un any més has estat molt a prop, però la teva constància i patiment segur que al final donaran resultat.Ara la muntanya ens espera. Rafa, Isma, Xavi felicitats, un altra marató al sac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada