diumenge, 18 de setembre de 2016

Cursa de la Mercè


Dóna gust veure l'Avinguda Maria Cristina preparada per celebrar una nova cursa, el fons amb la font de Montjuïc i el Palau Nacional fa el lloc encara més bonic.

 A poc a poc la Plaça Espanya es va omplint de runners i corredors amb diferents objectius: uns aconseguir acabar una cursa de 10 km i uns altres buscar aquella marca tan anhelada i per la qual han estat entrenant durament. Com passa en totes les curses, uns ho aconseguiran i altres hauran de seguir entrenant i esperar una altra ocasió. Però hi ha una cosa que ens uneix a tots, la il·lusió per calçar-nos les sabatilles i sortir a córrer per Barcelona, i això ningú ens ho pot treure.

Quan he deixat la moto a Plaça Espanya, 8,15 hores del matí, feia un dia perfecte per córrer, potser massa calor i tot. Les escales que hi ha a banda i banda de l'avinguda Maria Cristina estaven plenes de gent. Els colors de les samarretes feien encara més impressionant l'ambient que es respirava, tots estaven preparats per a la gran cursa, la Cursa de la Mercè.

Personalment no esperava molt d'aquesta cursa. Després d'un estiu en el qual no he pogut entrenar cap dia, el meu únic objectiu era acabar-la sense que se'n ressentís el meu turmell. He decidit prendre-m'ho amb molta tranquil·litat i viure la cursa de forma diferent. M'he col·locat pràcticament en l'últim calaix. La meva intenció era córrer molt a poc a poc per veure l'evolució del turmell. Quina diferència, enrere abans del començament de la cursa a diferència dels nervis que es tenen davant, la gent només es preocupa de tenir a punt el seu iPod per poder escoltar música, treure el seu mòbil per fer-se un selfie i poder immortalitzar el moment, dit d'una altra manera "cada boig amb el seu tema".

Com he dit he pogut córrer tranquil i gaudir dels carrers de Barcelona sense la pressió de mirar constantment el rellotge. Al final he pogut acabar la cursa, gaudint molt al costat de Carlos Barceló i Josep Maria Nadal i creuar l'arribada amb un temps de 57'41 '', el pitjor registre que tinc en un deu mil però ho dono per bo ja que el meu turmell sembla estar per fi recuperat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada