dimarts, 19 de març de 2013

Marató de Barcelona


Córrer està de moda, posar-te una samarreta, un pantalons curs i calcar-te unes bambes és a l’abast de tothom. Córrer enganxa, primer un deu mil, després una mitja marató i per últim el gran repte, finalitzar una marató.  

Els carrers de Barcelona ja fa anys que llueixen les seves millors gales per rebre els corredor de la marató. Llocs com Plaça Espanya, Av. Meridiana, Plaça Catalunya, Arc del Triomf , Av. Catedral, Colom..... és impressionant, els corredors ens sentim per moments “super herois” empentats pels crits d’ànim dels molts aficionats que abarroten els 42,195 Kms que recorren tots el punts emblemàtics de la nostra ciutat.  

Com es tradició cada any, a les 7,45 AM foto a la font màgica de Montjuïc amb tot els companys del club, després tots junts sortim cadascú del seu calaix. Entro al calaix vermell amb el David, la Cèlia i el Jesús, per cert, per ell és la seva primera marató, (la del Medoc no val), estic segur que aconseguirà un bon temps.  La espera fins dos quarts de nou es fa llarga, finalment sentim el tret de sortida però trigo tres minuts en passar per l’arc de la sortida.   

El meu pla era arribar al Km 26 amb forces, allà seguir corrent amb una “llebre” d’autèntic luxe, el Negre, ell hem portarà fins Plaça Espanya, només hi ha una cosa que ho pot impedir, les meves cames. Tal i com havia pactat amb ell, el meu ritme es de 4’40’’ i ho segueixo bastant bé, passo el Km 10 amb un temps de 46’12’’ i la mitja marató en 1h 37’41’’.  Puntual com un rellotge Suís, arribo a la meva cita amb el Negre a la cruïlla de la Av. Diagonal i la Rambla Prim, Km 26, 2h 02m 42’’. Vaig bé i penso que ja estic salvat, a partir d’ara ja no aniré sol i això hem fa sentir millor. Seguim a un ritme de 4’40’’ i ens plantem a l’avituallament del Km 31, res a dir que ja no hagi dit els altres anys, impressionant un altre cop i ja van..... anys, he notat com les meves pulsacions augmentaven i he tingut el temps juts per buscar amb la mirada a la Cinta i a la Mati. Acabats els segons de glòria toca concentrar-se de nou en la cursa, recuperar les pulsacions i mirar endavant, ja sóc al Km 32 i com hem diu el Negre a partir d’ara toca restar Kms. Ara cada cop les cames ja estan més cansades, noto com el meu ritme a baixat considerablement, 5’00’’, i això hem fa pensar amb el pitjor. Just abans de l’Arc del Triomf  ens avança el grup de 3h 15’, els grits d’ànim del Negre son cada cop més necessaris, les meves forces estan molt justes i cada cop vaig perden més temps. Arribo a Plaça Catalunya, baixem fins la catedral i encarem Via Laietana fins el Born, girem a la dreta i pràcticament ja som al Paral·lel. L’últim esforç i aquest cop de veritat, els ànims del meu acompanyant són l’únic estímul que tinc i m’obliguen a deixar-me sobre l’asfalt del Paral·lel el poc que hi ha al meu interior.
 
 
La gent crida cada cop més fort, pràcticament ja hi som. Veig el Km42 i no tinc forces ni d’estar content, simplement tinc ganes de creuar l’arribada. Per fi la creuo amb un temps de 3h 23’ 44’’.
 
Negre seguro que este tiempo se hubiera incrementado bastante si no hubieras estado a mi lado, te aseguro que lo di todo, quizás el problema como tu me dices siempre sea de coco, cuando termine dije que ya no lo intentaría otra vez, hoy pienso diferente, lo volveremos a intentar juntos y estoy seguro que lo conseguiremos. Gracias. 
Agrair a tots els vaig que trobar pel camí i em van animar durant els 42,195 Km. Els primers van ser els companys de la UEC de Tortosa pràcticament al principi de la cursa. Després sobre el Km 4 la Mercè i el Joan, moltes gràcies nois, hem va fer molta il·lusió veure’s al carrer.
 
 
També al David, al Carlos, el  Jordi i el Roger que ja s’han convertit en un clàssic, l’Anna , la Sonia , la Cris, la Gemma i els nens i Alfredo que em va fer una foto i jo no el vaig ni veure. 
L’últim agraïment per la Mati i la Cinta i com no per tots els companys del meu club, C.A. Running, nois i noies, any rere any la vostra tasca a l’avituallament és fonamental per al bon funcionament de la marató i els vostres crits d’ànim als corredors del club són una motivació extra per tots nosaltres. Gràcies un altre cop.
 
 
Ah per cert, el Jesús va acabar  la marató  en un molt bon temps. 3h 50’, avui mateix m’ha dit que l’any vinent hi tornarà. Veieu-ho com córrer enganxà?