dilluns, 5 d’octubre de 2015

Trail Somontano





Quan un es troba bé, tot és més fàcil i veus les coses diferents. Venia de retirar-me a la marató del Pirineu per molèsties a l’esquena i arribava a la Trail del Somontano amb moltes ganes però també amb prudència. Un recorregut dur, 50 km amb 2500 metres de desnivell positiu, un trencacames constant.
 

La sortida a les 09,00 a Alquezar on hi havia un gran ambient. Un primer bucle que ens va portar a passar per un dels paratges més bonics d'aquesta zona "les passarel·les del riu vero" per arribar de nou per Alquezar, Km 13,800. A partir d'aquí la cosa es complica i el desnivell augmenta. En les primeres rampes, les cames es queden bloquejades i m'és impossible córrer. Per mes que ho intento, no responen i vaig caminant a poc a poc veient com em avancen la majoria de corredors. En arribar al Mesón de Sevil sembla que em recupero una mica. Estic ja al km 25 i les meves cames noten a faltar la manca de km. En passar per segona vegada pel Mesón ja estic totalment recuperat, m’he recuperat totalment i em noto amb ganes i força suficient per córrer. He de recuperar el temps perdut en la pujada, així que trec el iPod i em desconnecto del món. Aquesta vegada la cançó “Benvinguts” dels Manel és la que em fa començar la remuntada. Tinc 10 km de baixada i els faig tots sense parar ni un segon fins arribar a Viña Pas Cep. Pràcticament ni m’aturo, un gel i un glop de coca-cola hi ha pujar de nou abans de començar la baixa fins a Radiquero. Sembla mentida que les cames responguin d'aquesta manera quan fa tot just dues hores no podia ni caminar. Ja sóc a Radiquero, allí trobo a la Cinta, la Gemma, el Pol la Sílvia i la Mati que m'espera amb una cervesa fresqueta, fresqueta.

Els últims 5 km són pràcticament un regal per mi. Havia sortit amb la intenció de fer 9 hores i per moments veia que no ho aconseguiria ni de casualitat. Ara a falta de 5 km veig que el meu rellotge marca 7n 05 ', ufff  per a mi fenomenal. En els últims 3 km de pujada, pujo el més ràpid que puc. Un cop a dalt ja veig Alquezar, em llanço i els dos últims km’s els faig corrent a tope, com si fossin els primers. Al final veig recompensat el meu esforç, 7h 43 '57' ', per a mi un temps fenomenal.
 
 

Gran Trail, un recorregut fabulós i una organització excel·lent. Després dutxa i cervesa a l'espera que arribés el Txema. Que gran 102 km en 14 hores 44 '. Felicitats
Un cap de setmana meravellós.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada