diumenge, 24 d’abril de 2016

Roca Negra


Baixar, suar, caminar, menjar, patir, pujar… Cada dia m'agraden més les curses de muntanya. Gaudeixo, el simple fet de calçar-me les sabatilles i sortir a córrer em fa feliç. A punt de complir els 50, com diu un bon amic, “estic al millor moment de la meva carrera esportiva”.


És cert, a Barcelona no tenim els pirineus, però tenim llocs magnífics on poder practicar un esport que m'apassiona, Trail Running. El parc natural de la Serra de Collserola, la Serralada del Pre litoral, el parc natural del Garraf, les muntanyes del Ordal i gairebé al costat, en menys d'una hora, dos paradisos per a la pràctica d'aquest gran esport, Sant Llorenç de Munt i l’Obac i el Montseny.


Avui m'ha tocat gaudir del Baix Llobregat, concretament a Sant Boi. Pujada a l'ermita de Sant Ramón, per després baixar i córrer entre els cirerers que ens ofereix la població de Sant Climent de Llobregat. Noves pujades, aquesta vegada a la Creu de Querol, Pi de Can Cartró, Pla dels Bruixes, Sant Antoni i finalment la pujada a la Roca Negra abans d'afrontar l'última baixada cap a l’arribada.
Una cursa divertida, ràpida, molt tècnica en alguns llocs, amb uns avituallaments molt complets i amb una magnifica organització. 25,600 Km amb un desnivell positiu de 1500 metres.

Amb tots aquests factors, era impossible fer una mala cursa. He sortit tranquil i a intentar fer el millor temps possible. A causa de les pluges dels últims dies, alguns punts del circuit estaven bastants relliscosos, he hagut d'extremar la precaució per evitar riscos innecessaris. Però al final tot esforç té el seu moment de glòria i he arribat amb un temps 3h 30’ 42’’.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada