dimecres, 6 de setembre de 2017

Ultra Trail del Montblanc. OCC


Diuen que córrer és de covards, pot ser cert, cadascun pot pensar el que vulgui, per a mi no ho és. Córrer i concretament el Trail és un dels pocs esports que et permet estar a la mateixa altura que els teus ídols. O és que algú de nosaltres podrà algun cop jugar un partit de futbol en l'equip de Messi?, no i  amb Cristiano Ronaldo?, tampoc (ni ganes). Doncs en el Trail pots compartir sortida amb els teus ídols. Kilian Jornet, Pau Capell, Francois D’Haene… i us asseguro que encara que només sigui per un instant, estar a l'altura d'aquests cracks, és tot un luxe.
 Per a qualsevol persona que li agrada córrer per la muntanya arribar a Chamonix per participar en la UTMB és un somni. És igual la modalitat de la cursa, OCC, TDS, CCC o UTMB, cadascun es conforma amb el que pot i el simple fet d'estar allí i ser finisher us puc assegurar que val la pena.

Quan en el mes de desembre 2016 vaig realitzar la inscripció per participar en l’OCC, sincerament no tènia cap esperança de que em toqués, era el primer cop que ho intentava. Cal pensar que són milers els corredors que desitgen córrer la UTMB i són molt pocs els afortunats que ho aconsegueixen. A part d'acreditar una sèrie de curses, has de tenir sort en el sorteig de les inscripcions.
Vaig tenir sort i us puc assegurar que he complert un somni, l'arribada a Chamonix trigaré molt temps a oblidar-la. Els seus carrers replets de gent, l'ambient, els crits d'ànim, no se quant de temps tardaré però i tornaré segur.

De la cursa podria explicar moltes coses, van ser mes de deu hores sota la pluja, amb moments de moltíssim fred, sobretot a les zones altes. Però era un d'aquells dies que no podia fallar, no hi havia excuses, tot havia de sortir bé. I així va ser, l'única nota negativa va ser el temps, però com diu un gran amic meu “ ha hecho un tiempo climatológico” quanta raó tens Jose, per cert et vaig dir que acabaria i vaig acabar, ho celebrarem a les festes de Tamarit.

Orsieres, Champex-Lac, Trient, Vallorcine, Argentière, La Flegere, tot estava ple de gent, no importava que estigués plovent, inclús La Giète a mes de dos mil metres d’alçada estava ple de gent animant als corredors.
Una cursa impressionant a un paratge més impressionant.
 



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada